VIA CAMPESINA INSTA EL PARLAMENT CATALÀ A DECLARAR EL PRINCIPAT 'LLIURE DE TRANSGÈNICS'

Apel·len a la solidaritat amb la causa de milions de camperols

El moviment Via Campesina ha demanat formalment al Parlament català que declari el Principat 'lliure de transgènics'. El País Basc, com una vintena de regions europees més, ja donen suport a aquesta demanda dels camperols. Amb motiu de la trobada internacional del moviment de Via Campesina a Barcelona, els dirigents d'aquesta organització es van reunir dilluns amb representants del Parlament per demanar formalment que el Principat es declari 'lliure d'organismes genèticament modificats'.

El Parlament encara no s'hi ha pronunciat, però des de Via Campesina afirmen que la proposta ha tingut una 'bona acollida'. L'objectiu de la iniciativa és 'solidaritzar-se amb la causa de milions de camperols del nord i el sud' i mostrar 'una posició favorable sobre la idea de sobirania alimentària'. Com explica Paul Nicholson, portaveu de l'organització, la idea és que la sobirania alimentària 'sigui un dels eixos principals de les polítiques' dels països europeus i els organismes internacionals. De fet, vint-i-tres regions de tot Europa i uns quants centenars de municipis s'han declarat contraris a la producció i comercialització de transgènics. Algunes regions com la Bretanya porten el compromís més enllà i tenen acords amb municipis de països com el Brasil que garanteixen que qualsevol exportació i importació entre les parts serà lliure de transgènics.

Comunicat de Premsa Via Campesina

PAGESOS I PAGESES D'ARREU DEL MÓN, REUNITS A BARCELONA, DEMANEN AL PARLAMENT UNA DECLARACIÓ PERQUÈ CATALUNYA SIGUI PROCLAMADA ZONA LLIURE DE TRANSGÈNICS COM JA HAN FET 23 REGIONS EUROPEES

Dimarts, 26 d'octubre de 2004.- Ahir dilluns, 25 d'octubre, Paul Nicholson, Henry Saragih i Rafael Alegría, representants del Comitè Internacional de Vía Campesina per Europa, Àsia i Centreamèrica, respectivament, van presentar en roda de premsa a la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament les reivindicacions plantejades al Parlament de Catalunya, així com les futures línies de treball de l'organització.

Vía Campesina, moviment internacional que coordina organitzacions pageses de mitjans i petits agricultors, de treballadors agrícoles, dones i comunitats indígenes d'Àsia, Àfrica, Amèrica i Europa, i mobilitza al voltant de 150 milions de persones d'arreu del món, s'ha reunit a Barcelona per coordinar esforços en el disseny de les campanyes que marquen els eixos de treball consensuats en el marc de la IV Conferència Internacional de Vía Campesina que es dugué a terme a Brasil el juny passat. A més, ha aprofitat per mantenir contactes amb membres del Parlament i el Govern de Catalunya així com amb organitzacions de casa nostra que treballen per reivindicacions comunes (Sobirania Alimentària).

De la roda de premsa, presentada per Tono Albareda, president de la Federació Catalana d'ONGD, destaquem les dues reivindicacions clares que els representants de Vía Campesina han formulat a les institucions catalanes: la petició concreta per aconseguir-ne una declaració que proclami Catalunya com a zona lliure de transgènics, i suport en la defensa d'un model agrari sostenible..

A Europa, 23 regions com la Toscana a Itàlia o La Bretanya francesa, han estat declarades zones lliures de transgènics. En aquest sentit, la Bretanya manté un acord amb l'Estat de Paranà al Brasil per proveir-los de soja i blat amb la garantia que aquests productes no han estat manipulats genèticament. Per la seva part, Paul Nicholson va recordar la proclamació institucional del Govern Basc que declara el País Basc zona lliure de transgènics. Vía Campesina considera que una declaració per part de Catalunya en aquest sentit seria de gran importància per coliderar dins d'Europa un posicionament a favor i en suport de la defensa d'un model agrari sostenible.

Més info: Oficina de Premsa
Federació Catalana d'ONGD
Tel. 93 451 70 70
fcongd.premsa@pangea.org


Via Campesina prepara una mobilització contra l´Organització Mundial del Comerç (OMC) Representants del moviment internacional Via Campesina van reclamar a la comissió de Cooperació del parlament que Catalunya es declari lliure de transgènics. Quinze membres de l´entitat, que aplega milions de persones de tot el món, s´han reunit quatre dies a Barcelona per preparar diverses campanyes i una gran mobilització l´any que ve a Hong Konk contra l´Organització Mundial del Comerç (OMC). Proposen la sobirania alimentària.

El dret dels pobles a definir la seva política alimentària, el lliure accés a la terra, l´aigua i les llavors, i l´obtenció d´informació sobre l´origen dels aliments són tres de les reivindicacions d´una organització internacional creada fa onze anys per camperols d´âsia, âfrica, amèrica i europa. Representants de Via Campesina també van demanar a la comissió parlamentària que Catalunya doni suport a una política que rebutja els aliments transgènics, els subsidis per a l´explotació agrícola a països com els Estats Units i el lliure comerç. Segons Paul Nicholson, " Catalunya ha d´assumir una posició favorable a la sobirania alimentària " i seguir l´exemple de la Toscana italiana i del País Basc. De fet, segons Nicholson, hi ha 23 regions europeess que ja s´han declarat lliures de transgènics.

Via Campesina ja va organitzar una protesta contra l´OMC a Cancun, l´enys 2003, que va aplegar milers de persones. Ara esperen tenir el mateix suport a Hong Konk, gràcies a la participació dels moviments socials i camperols d´arreu del món. En aquest sentit, el president de la Federació catalana d´O.N.G. per al Desenvolupament, Tono Albareda, va apostar per " establir lligams entre el món de les ONG i dels moviments socials ". Els membres de l´organització reunits a Barcelona, " perquè és una ciutat amb un teixit social molt important", van triar un nou president en la reunió. Rafael Alegria, d´Hondures, va cedir el càrrec a Henry Saragih, d´Indonèsia. Aquest va fer una crida a la lluita i la sensibilització per ajudar el món agrícola.

Via Campesina es va crear l´any 1993 -tot i que la idea va sorgir el 1992- per unir els esforços d´entitats camperoles, d´indígenes i de dones que lluitaven pel seu dret a l´alimentació. està formada per 140 associacions. la comissió coordinadora internacional es reuneix cada tres anys per estudiar noves campanyes de reivindicació i denunciar les polítiques neoliberals. Demanen que la Unió Euopea trenqui els lligams econòmics que manté amb els Estats Units, que provoquen malestar entre els camperols que han d´emigrar i deixar la terra perquè no poden competir amb grans multinacionals que veuen els productes alimentaris com una "mercaderia", segons el secretari d´Hondures, Rafael Alegria. Defineix com a "crim conra la Humanitat" la comercialització d´aliments transgènics perque destrueixen les produccions locals.