ECOLOGISTES EN ACCIÓ DE CATALUNYA CONSIDERA QUE MANTENIR FUNCIONANT LES CENTRALS NUCLEARS DURANT 40 ANYS SERÀ MÉS CAR QUE PROCEDIR AL SEU TANCAMENT ORDENAT
A l’espera de que el Govern de la Generalitat faciliti l’esborrany del Pla de l’Energia de Catalunya 2006 – 2015, l’organització ecologista vol sortir al pas d’algunes de les informacions que es van difonent, i que donen una visió errònia del problema nuclear.
Ecologistes en Acció de Catalunya vol recordar, un cop més, que la necessitat de tancar les nuclears no obeeix a cap caprici, ja que:
- es tracta d’un font de producció elèctrica molt ineficient (menys d’un 30% d’aprofitament tèrmic),
- es tracta d'una font molt contaminant (allibera una gran quantitat de residus radioactius de baixa activitat com el triti, els impactes del qual no s’han estudiat amb deteniment),
- amb aspectes tecnològics no resolts (l’emmagatzematge dels residus d’alta activitat),
- amb risc de patir un accident de conseqüències ecològiques i socials irreversibles; i
- molt cara, ja que el cost de les reparacions continues portades a terme fins a la data actual a la central de Vandellòs 2 i als grups d’Ascó 1 i 2, per corrosió de canonades, avaries de mecanismes, substitució de transformadors, construccions complementaries per a que puguin continuar funcionant (com la substitució dels generadors de totes les centrals o la construcció de les torres de refrigeració d'Ascó) i altres avaries qualificades genèricament "d’incidents", impliquen un cost econòmic enorme, que la societat està pagant de manera continuada.
Cal recordar que, entre d’altres possibles avaries, en un futur immediat caldrà afrontar la substitució de les tapes dels reactors, que ja van ser afectats per un procés de fissures a l’any 2001.
El tancament de les centrals nuclears ha de ser, com s’està fent en els països europeus que han abordat aquest problema amb rigor, un procés progressiu i ineludible.
No existeix consens en quina és la vida útil d’una central nuclear, ja que depèn molt dels errors de construcció i les avaries que hagi tingut en el seu funcionament. La mitjana de vida que s’ha comptabilitzat a nivell internacional és de 20 anys. Allargar artificialment la vida útil de les centrals de Catalunya fins als 40 anys implica incrementar els riscos per a la població i el medi ambient, incrementar el volum de residus radioactius d’alta activitat que caldrà gestionar, i incrementar els costos que caldrà pagar en reparacions i reformes d’unes centrals envellides.
És també fals que el tancament de les centrals nuclears impliqui l’increment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Si s’aplica un programa coherent i seriós d’estalvi i eficiència energètica que corregeixi l’actual malbaratament d’energia, i es posa en funcionament un programa d’aprofitament dels recursos en energies renovables de que disposa Catalunya (solar, eòlica, biomassa, geotermia, etc.) les emissions de gasos d'efecte hivernacle disminuiran. Cal recordar també, un cop més, que no s’ha fet cap comptabilitat seriosa de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que implica el cicle de producció, transport i emmagatzematge del propi combustible nuclear.
Es fals plantejar que el tancament de les centrals nuclears implica llençar-se a la construcció indiscriminada de centrals tèrmiques de gas de cicle combinat.
Sense actuar sobre la demanda elèctrica i sense posar en primer pla l’aprofitament de les energies renovables, aquesta falsa disjuntiva suposa repetir els errors que es van cometre a la dècada dels anys setanta, amb la construcció de les pròpies centrals nuclears; suposa també que, malgrat les repetides declaracions dels responsables polítics, no s'avança en el camí cap un nou model energètic i una nova cultura de l’energia: cal tenir en compte que la disponibilitat i les reserves de gas són limitades i que al desembre del 2004 ja es van donar restriccions en el subministrament d’aquest combustible per generar electricitat.
Ecologistes en Acció de Catalunya considera que el tancament de les centrals nuclears no implica, com en el cas de la moratòria nuclear, entrar en una línia de indemnitzacions a les companyies elèctriques. Considerem que la societat ja ha regalat, i continua regalant, una gran quantitat de diners a les companyies elèctriques en conceptes com la moratòria nuclear, el segon cicle del combustible nuclear, o, en el seu dia, els costos de transició a la competència.
Ha estat el conjunt de la societat, via impostos, la que ha pagat l’elevada factura que ha suposat l’error comès a la dècada dels anys 70 d’entrar en el camí nuclear, afrontar els dèficits que la gestió de les nuclears hauria provocat en les companyies elèctriques, dèficit que hauria portat a aquestes a la ruïna i al tancament. Les centrals nuclears són, com totes les coses, de qui les ha pagat, la propietat que les companyies tenen sobre elles és limitat.
Ecologistes en Acció de Catalunya considera que abordar amb fatalisme i resignació un procés de tancament de centrals nuclears que diversos països europeus ja han iniciat de manera decidida i creativa, és continuar amb la lògica política i les fal·làcies que van marcar l’època del govern de Convergència i Unió, i endarrerir l’inici de la transició cap un model energètic sostenible que, formalment, tothom reconeix con inevitable però al que manca voluntat política per abordar. Malgrat l'actual limitació de competències en el tema nuclear, Catalunya compta amb recursos i mecanismes per ser una força capdavantera en plantejar aquest debat, i una línia de possibles solucions, arreu de l'estat.
Barcelona i Tarragona, 11/05/05
Ecologistes en Acció de Catalunya
Can Basté - Passeig. Fabra i Puig, 274.
08031 Barcelona. tel 93 429 65 18
http://www.ecologistesenaccio.org
ecologistesenaccio.cat@pangea.org
Agenda ecologia: http://agenda.pangea.org/ecologia
|
